al contingut a la navegació Informació de contacte

Història i patrimoni

Origen del topònim: de l'àrab al-qulàica el castell petit Alcoletge apareix documentat el primer terç del segle XII en un conveni del 1.118 entre Ramon Berenguer III i Arnau Berenguer d'Anglesola (recollit en el Liber feudorum maior). El mateix Ramon Berenguer III, en els seus tractes amb el valí almoràvit de Lleida Ibn Hilam (Avifelel), rebé en penyora el castell d'Alcoletge.
Sembla que el territori d'aquest terme (com el dels veïns Vilanova de la Barca -Castell Pagès-, la partida de Grenyana o el despoblat de Sant Julià de la Carnassa, no identificat, que es trobava al camí d'Alcoletge) té un poblament d'origen visigòtic. Potser Sant Julià donà origen al poble islàmic d'Alcoletge. Aquest topònim, junt amb el d'Avinverme, antecessor de la partida i santuari de Grenyana, es troba profusament documentat en el Capbreu autèntich de la seu (1.382) i en els censos parroquials.
L'Ordinatio del 1.168 cita ja la parròquia d'Alcoletge dins la prepositura de Bell-lloc, i el poble consta des del 1.200 com a part del veïnatge de la ciutat de Lleida (jurídicament es mantingué sempre amb el caràcter de poble de contribució de Lleida). Tanmateix, ja dins el regnat de Pere III (1.358) apareix en el censos estudiats per Pons i Guri com un indivís del noble Ramon de Centelles i de l'abadessa del monestir barceloní de Jonqueres. En el fogatjament de 1.365-70 figura, dins la vegueria de Lleida, com a indivís de Lluís Icard de Mur i la mateixa abadessa (amb 23 focs) i hom hi afirma que havia pertangut a la muller del ciutadà de Lleida Pere (probablement Pere Giner).

Des que Benet XII concedí el 1.340 determinades indulgències al santuari de Grenyana (del veí terme de Lleida, a tocar d'Alcoletge), Alcoletge professà una gran devoció a la imatge de la Mare de Déu de Granyana, que n'esdevingué patrona. Les terres veïnes del camí d'Alcoletge des de Lleida eren regades per la sèquia de Fontanet.

El 2 de juny de 1.386 Pere III (segons el Llibre verd de l'arxiu municipal de Lleida) vengué en franc alou a la paeria de Lleida el dret de mixt i mer imperi sobre el lloc d'Alcoletge per 7.000 sous barcelonesos.

Hom fa constar en el document l'indivís entre Lluís de Mur i el monestir de Jonqueres. La donació o venda fou confirmada per Alfons IV el 1.424. Encara que Alcoletge perdé el caràcter de poble de contribució de Lleida a causa de les senyories esmentades, a la fi de l'antic règim (1.836) recuperà un dret sobre els llocs de Torres de Segre, Poblet, Sudanell i Alguaire en virtut de les cartes de veïnatge atorgades a la fi del segle XIV.

El segle XVI fou beneficiós per al poble i la prosperitat agrícola permeté a les monges de Jonqueres de construir un magnífic casal de pedra picada amb façana renaixentista i bella galeria amb arcs a la part posterior (avui propietat particular, conserva l'estructura interior).

El 1.553 el lloc tenia 35 focs (uns 175 h) i posseïa encara el castell d'origen islàmic. La sèquia de Fontanet restà subjecta a les ordinacions donades per la paeria de Lleida el 1.543 i persistí el domini alodial de Jonqueres, mentre que la jurisdicció criminal era de la paeria de Lleida. El 1.595 hom reparava el pont de Sant Julià de la Carnassa sobre la sèquia de Fontanet, que era el camí més dreturer per anar al santuari de Grenyana.

El segle XVII, amb la guerra dels Segadors, fou fatal per a aquest sector: fou saquejat el santuari, destruït el castell d'Alcoletge i el 1.665 consta que el lloc d'Alcoletge (com Bell-lloc, Albatàrrec i els Alamús) s'havia despoblat, i encara es tornà a despoblar després del desastre del 1.707, a la guerra de Successió. Es mantenia la senyoria de l'abadessa de Jonqueres, però el nou Ajuntament de Lleida, sorgit dels decrets de Nova Planta, nomenà el 1.719 batlle de la jurisdicció criminal del lloc i terme d'Alcoletge, del partit de Lleida, Francesc Montserrat, i la població quedà constituïda així en Ajuntament. Des del 1.794 els pagesos del terme formaren part de la comunitat de regants sota la Junta de Sequiatge de Lleida, cosa que facilità l'extensió dels fruiters i del conreu de la patata i del blat de moro. El canal d'Urgell beneficià encara la producció agro-pecuària i aquest progrés es reflectí en la demografia. El municipi s'ha regit molts anys per les anomenades Ordinacions d'Alcoletge, aprovades per la diputació de Lleida el 1.920.

Escut: Escut caironat d'or, un castell de sable obert acostat de 2 oms de sable. 
Per timbre una corona mural de poble.

Data d'aprovació: 12/03/1991

EL POBLE

El poble d'Alcoletge (topònim derivat de la veu islàmica al-qulàica, el castellet) és l'únic nucli de població agrupada del terme. Hi ha també les urbanitzacions del Camí d'Artesa, el Camí de Lleida, el Tossal de la Nora, Concòrdia i el Roser. Entre les partides cal esmentar la de la Plana i la de les Gavarneres a ponent, la de l'Argelagar a l'est, la del Pla Negret al sud i la de l'Església Vella.
La població es troba a 213 m d'altitud, als vessants del Tossal d'Alcoletge, en una filera de puigs a les primeres terrasses que voregen el Segre. Un curt ramal el comunica amb la carretera comarcal C-13 cap a la Seu d'Urgell.

POBLACIÓ

La població disseminada del municipi habita en cases de segona residència esteses per diferents sectors del terme. Es tracta de parcel·lacions indiscriminades i no legalitzades: el Camí d'Artesa, situat a l'entorn del Camí del qual pren el nom, i el Tossal de la Nora, que s'ha desenvolupat en dos sectors. Segons les dades del padró de 1 de gener de 2018, el nombre d'habitants és de 3.419 persones. 

Document Actions