Història
Els primers pobladors d'Alcoletge
Els primers testimonis d’ocupació humana al municipi són d’origen prehistòric.
Aquests primers vestigis del poblament humà els localitzen en forma de restes arqueològiques al Tossal de la Nora i al Tossal dels Morts. Alguns dels materials que apareixen en superfície pertanyen a l’edat del Bronze, com fragments ceràmics fets a mà, destrals de pedra, i utensilis de sílex. Tot fa indicar que els tossals d’Alcoletge segurament formarien part d’un model d’ocupació del territori de petits poblats en ubicacions altes i protegides.
El municipi en l'època ibèrica i romana
D’època Antiga també tenim testimonis en el territori. Durant els treballs arqueològics de condicionament i restauració de les trinxeres de la Guerra Civil del Tossal dels Morts, el 2001-2002, es van identificar fragments ceràmics corresponents a grups d’ibers ilergetes, dels segles IV-I a.n.e.
La conquesta romana d’Hispània es va iniciar al voltant del 218 a.n.e. Lleida, serà coneguda durant el període romà com Ilerda. Passarà a ser la base de defensa dels aliats de Pompeu Magne; Afrani i Petreu, contra Juli Cèsar en el context de la Segona Guerra Civil romana, en època republicana a Hispània. Ilerda, va ser assetjada per Cèsar l’any 49 a.n.e. Finalment la ciutat es va rendir.
Alcoletge, va ser escenari d'alguns d'aquests episodis bèl·lics, segons sembla, al voltant del Tossal de la Nora. Els fets van ser descrits pel mateix Juli Cèsar en De Bello ciuile. L'exèrcit de Cèsar es va situar al marge dret del Sicoris flumen (El riu Segre), prop de Corbins. Els soldats de l'exèrcit de Cèsar van construir un pont per creuar al marge esquerre del riu, i creuen dues legions, però amb una riuada el pont de fusta es destrueix. Les legions de Cèsar queden aïllades al marge esquerre i es van refugiar als tossals d'Alcoletge. Les tropes pompeianes van aprofitar per atacar a les dues legions a Alcoletge. Mentre aquestes es van defensar fins que van arribar el reforç de la cavalleria de Cèsar. Avui en dia encara hem d’aprofundir en la recerca d’aquests fets històrics. Actualment disposem de poques dades per resseguir els passos de Juli Cèsar a Alcoletge.
Època medieval andalusina
Sèquia de Fontanet, d’origen andalusí, que recull les aigües del riu Segre.
Amb l’ocupació musulmana a Hispània, a partir de l’any 711 comença a configurar-se un nou país, al-Àndalus, amb capital a Còrdova i depenent del califat de Damasc. L’exèrcit àrab nord-africà creua l’estret de Gibraltar i derrota als visigots de Roderic a la llacuna de Janda. Al 714 les tropes àrabs i berbers arriben a terres de la vall de l’Ebre. Quatre segles d’ocupació, dels segles VIII-XI, que van deixar una forta empremta social, cultural i tecnològica al territori.
Els musulmans introdueixen importants innovacions en el món agrícola, com la millora del sistema de rec d'època romana, la captació dels aqüífers i la seva posterior canalització, l'ampliació de les sèquies i la generalització de l'ús de les rodes hidràuliques (sínies i nores). Així com nous conreus de cereals, fruiters i verdures (arròs, safrà, taronger, morera, espinacs, entre altres). Totes aquestes innovacions formaran part de l'evolució agrícola del municipi d'Alcoletge.
La construcció del castell andalusi d'Alcoletge al voltant del segle X, ve determinada per la situació estratègica del municipi, ubicada en la zona de contacte entre la plana i les primeres estrivacions dels Pirineus. Caracteritzada per amplies zones agrícoles, vies de comunicació i cursos d'aigua. Aquest castell deuria forma part de la zona defensiva entre Lleida i Balaguer.
L'origen del topònim d'Alcoletge es àrab, al-qulàica (castell petit o fortalesa).
Època medieval feudal
Alcoletge apareix documentat el primer terç del segle XII en un conveni del 1118 entre Ramon Berenguer III i Arnau Berenguer d'Anglesola (recollit en el Liber feudorum maior).El mateix Ramon Berenguer III, en els seus tractes amb el valí almoràvit de Lleida Ibn Hilam (Avifelel), rebé en penyora el castell d'Alcoletge.
Sembla que el territori d'aquest terme (com el dels veïns Vilanova de la Barca -Castell Pagès-, la partida de Grenyana o el despoblat de Sant Julià de la Carnassa, no identificat, que es trobava al camí d'Alcoletge) té un poblament d'origen visigòtic. Potser Sant Julià donà origen al poble islàmic d'Alcoletge. Aquest topònim, junt amb el d'Avinverme, antecessor de la partida i santuari de Grenyana, es troba profusament documentat en el Capbreu autèntich de la seu (1382) i en els censos parroquials.
Avui en dia, encara podem veure una petjada arqueològica d’aquests segles, en concret al Tossal de la Nora, on s’ha conservat un conjunt de tombes excavades a la roca. Una necròpolis de sis tombes, orientades a l’est, segurament dels segles XII-XIII, però de les quals encara no disposem de més documentació
L'Ordinatio del 1168 cita ja la parròquia d'Alcoletge dins la prepositura de Bell-lloc, i el poble consta des del 1200 com a part del veïnatge de la ciutat de Lleida (jurídicament es mantingué sempre amb el caràcter de poble de contribució de Lleida). Tanmateix, ja dins el regnat de Pere III (1358) apareix en el censos estudiats per Pons i Guri com un indivís del noble Ramon de Centelles i de l'abadessa del monestir barceloní de Jonqueres. En el fogatjament de 1365-70 figura, dins la vegueria de Lleida, com a indivís de Lluís Icard de Mur i la mateixa abadessa (amb 23 focs) i hom hi afirma que havia pertangut a la muller del ciutadà de Lleida Pere (probablement Pere Giner).
Des que Benet XII concedí el 1340 determinades indulgències al santuari de Grenyana (del veí terme de Lleida, a tocar d'Alcoletge), Alcoletge professà una gran devoció a la imatge de la Mare de Déu de Granyana, que n'esdevingué patrona. Les terres veïnes del camí d'Alcoletge des de Lleida eren regades per la sèquia de Fontanet.
Segles XIV-XVIII
L’Església parroquial de Sant Miquel Arcàngel d’Alcoletge construïda la segona meitat del segle XVIII, declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) l’any 2020.
El 2 de juny de 1386 Pere III (segons el Llibre verd de l'arxiu municipal de Lleida) vengué en franc alou a la paeria de Lleida el dret de mixt i mer imperi sobre el lloc d'Alcoletge per 7.000 sous barcelonesos.
Hom fa constar en el document l'indivís entre Lluís de Mur i el monestir de Jonqueres. La donació o venda fou confirmada per Alfons IV el 1424. Encara que Alcoletge perdé el caràcter de poble de contribució de Lleida a causa de les senyories esmentades, a la fi de l'antic règim (1836) recuperà un dret sobre els llocs de Torres de Segre, Poblet, Sudanell i Alguaire en virtut de les cartes de veïnatge atorgades a la fi del segle XIV.
El segle XVI fou beneficiós per al poble i la prosperitat agrícola permeté a les monges de Jonqueres de construir un magnífic casal de pedra picada amb façana renaixentista i bella galeria amb arcs a la part posterior (avui propietat particular, conserva l'estructura interior).
El 1553 el lloc tenia 35 focs (uns 175 h) i posseïa encara el castell d'origen islàmic. La sèquia de Fontanet restà subjecta a les ordinacions donades per la paeria de Lleida el 1543 i persistí el domini alodial de Jonqueres, mentre que la jurisdicció criminal era de la paeria de Lleida. El 1595 hom reparava el pont de Sant Julià de la Carnassa sobre la sèquia de Fontanet, que era el camí més dreturer per anar al santuari de Grenyana.
El segle XVII, amb la guerra dels Segadors, fou fatal per a aquest sector: fou saquejat el santuari, destruït el castell d'Alcoletge i el 1665 consta que el lloc d'Alcoletge (com Bell-lloc, Albatàrrec i els Alamús) s'havia despoblat, i encara es tornà a despoblar després del desastre del 1707, a la guerra de Successió. Es mantenia la senyoria de l'abadessa de Jonqueres, però el nou Ajuntament de Lleida, sorgit dels decrets de Nova Planta, nomenà el 1719 batlle de la jurisdicció criminal del lloc i terme d'Alcoletge, del partit de Lleida, Francesc Montserrat, i la població quedà constituïda així en Ajuntament. Des del 1794 els pagesos del terme formaren part de la comunitat de regants sota la Junta de Sequiatge de Lleida, cosa que facilità l'extensió dels fruiters i del conreu de la patata i del blat de moro. El canal d'Urgell beneficià encara la producció agro-pecuària i aquest progrés es reflectí en la demografia. El municipi s'ha regit molts anys per les anomenades Ordinacions d'Alcoletge, aprovades per la diputació de Lleida el 1920.